Espais crítics a l’Ateneu Candela (2013)

PROGRAMA

SESSIONS

1. sobre la justícia espacial i la rellevància de l’espai per a l’anàlisi social

A càrrec de Núria Benach i Abel Albet, autors del llibre Edward Soja. La perspectiva postmoderna de un geógrafo radical. Barcelona: Icaria, 2010 (col. Espacios Críticos, 1)

Data: dimecres 6 de febrer de 2013, a les 19h

Material complementari:

– Edward W. Soja (2008). Postmetrópolis. Estudios críticos sobre las ciudades y la regiones. Madrid: Traficantes de Sueños.

– Edward W. Soja (2010). Seeking Spatial Justice. Minneapolis: University of Minnesota Press.

– Peter Marcuse (2009). “Spatial justice: derivative but causal of social injustice” a: justice spatiale / spatial justice [www.jssj.org].

2. La urbanització s’escampa, com la governem?  

A càrrec d’Oriol Nel·lo, autor del llibreFrancesco Indovina. Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad. Barcelona: Icaria, 2012 (col. Espacios Críticos, 4)

Data: dimecres 6 de març de 2013, a les 19h

La sessió es planteja com una conversa entre Pere Montaña, arquitecte, i Oriol Nel·lo, geògraf, a partir de la publicació del llibre Francesco Indovina: del análisis del territorio al gobierno de la ciudad (Icaria, 2012). 

Un dels trets més característics dels processos d’urbanització contemporanis és la tendència d’activitats i població a escampar-se sobre el territori. La ciutat veu així alterada de manera radical la seva forma i sorgeixen nous problemes i noves possibilitats que requereixen, de manera peremptòria, una nova forma de governar el territori. Aquesta temàtica, tan present en el Vallès, ha estat l’objecte principal de la recerca d’un dels principals urbanistes italians contemporanis, Francesco Indovina, sobre l’obra i la trajectòria del qual acaba de publicar-se el llibre Francesco Indovina: del análisis del territorio al gobierno de la ciudad. L’aparició del llibre és, doncs, una excel·lent ocasió per conversar sobre els reptes de la urbanització contemporània. L’Ateneu us proposa fer-ho amb l’arquitecte Pere Montaña, que va col·laborar directament amb Indovina en els treballs preparatoris del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa, i amb el geògraf Oriol Nel·lo, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del volum. 

Material complementari:

3. la responsabilitat dels llocs en el context global

A càrrec d’Abel Albet, co-autor del llibre Doreen Massey. Un sentido global del lugar. Barcelona: Icaria, 2012 (col. Espacios Críticos, 2)

Data: dimecres 3 d’abril de 2013, a les 19h

La globalització ha implicat un augment de les desigualtats tant socials com espacials. Avui, persones i llocs mantenen actituds i respostes cada vegada més diferents davant els fluxos i les interconnexions que la globalització genera, en funció de quin sigui el seu posicionament i la seva capacitat de decisió i poder: es tracta, segons Doreen Massey, de les diferents “geometries del poder”. Els llocs, però, no són simples receptors passius de l’impacte d’allò que és global sinó que sovint en són part activa: encara que uns llocs hi contribueixen més que d’altres, tots tenen algun tipus de responsabilitat sobre el que passa al món. Si tot està interconnectat, ciutats com Londres potser tenen una gran responsabilitat en la creació i difusió de la crisi, però des de qualsevol petit lloc també es pot teixir una xarxa de creativitat i solidaritat que contribueixi a generar estratègies per desarticular les hegemonies polítiques establertes i fer que n’apareguin de noves o alternatives.

Material complementari:

– Doreen Massey (2010). World city. Cambridge: Polity Press.

– Doreen Massey (2006). “Space, time and political responsibility in the midst of global inequality”, Erdkunde, 60(2); pp. 89-95 [trad. cast. a: Abel Albet & Núria Benach (2012). Doreen Massey. Un sentido global del lugar. Barcelona: Icaria].

– David Featherstone (2008). Resistance, Space and Political Identities. The Making of Counter-Global Networks. Chichester: Wiley-Blackwell.

4. capitalisme financer, neoliberalisme i catàstrofe ambiental

A càrrec de Núria Benach, autora del llibre Richard Peet. Geografía contra el neoliberalismo. Barcelona: Icaria, 2012 (col. Espacios Críticos, 3)

Data: dimecres 8 de maig de 2013, a les 19h

Richard Peet s’ha ocupat del capitalisme financer global des d’una triple perspectiva:

– el paper de les institucions reguladores globals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç) al servei dels interessos de la globalització dels poderosos i en tant que columna vertebral de la ideologia neoliberal dominant;

– la crisi com resultat d’una enorme concentració financera en poques mans que necessita de l’especulació per tal de seguir fent créixer els beneficis: el deute, l’especulació, el risc i la por es converteixen en estructuralment endèmics al capitalisme financer;

– la societat capitalista global respon a la crisi generada mitjançant dues contradiccions que tenen les mateixes causes estructurals. Primer, una depressió econòmica, causada per una agitació financera que ni els estats ni els mercats poden resoldre, i que comporta la caiguda del consum en massa que era la base del capitalisme fordista. Segon, una catàstrofe sòcionatural emergent, marcada por un seguit de crisis ambientals. La depressió econòmica i la catàstrofe ambiental són el resultat dels riscs extrems que els actors poderosos han d’assumir sota el capitalisme financer i les polítiques neoliberales mai no podran combatre unes contradiccions de les que en són causants.

Material complementari:

– Richard Peet (2003). La maldita trinidad. El Fondo Monetario Internacional, el Banco Mundial y la Organización Mundial de Comercio. Pamplona: Laetoli.

– Richard Peet (2008). “Locura y civilización: capitalismo financiero global y el discurso antipobreza”, a: Núria Benach, Richard Peet. Geografía contra el neoliberalismo. Barcelona: Icaria, 2012. [disponible a: http://icarialibros.blogspot.com.es/2012/10/locura-y-civilizacion-capitalismo.html%5D

– David Harvey (2007). Breve historia del neoliberalismo. Madrid: Akal.

5. Globalització i sobirania: el límits de la raó cartogràfica

A càrrec de Bernat Lladó, autor del llibre Franco Farinelli. Barcelona: Icaria, 2013 (col. Espacios Críticos, 5)

Data: dimecres 5 de juny de 2013, a les 19h

La representació cartogràfica moderna neix en el mateix moment en què es comencen a formar els primers estats. Aquesta coincidència no és merament casual. De fet, com sosté el geògraf Franco Farinelli, la cartografia moderna no es pot entendre només com la representació geogràfica d’aquests estats sinó, més aviat, com l’element que els ha donat forma. Durant tota la modernitat, diu Franco Farinelli, i al contrari de com fins ara se’ns ha explicat, els mapes han precedit al territori. L’organització territorial dels estats no és res més que la materialització de les propietats formals i estructurals del mapa. Tanmateix, avui en dia aquesta relació s’ha vist trastocada. Amb la globalització i la conseqüent pèrdua de sobirania dels estats, els mapes ja no ens serveixen per explicar el funcionament del món. Es necessiten nous instruments per tal de poder interpretar d’una forma més ajustada els nous fenòmens socials, polítics, econòmics i socials que tenen lloc.

Material complementari:

Franco Farinelli (2003). Geografia. Un’introduzione ai modelli del mondo. Torí: Einaudi.

Franco Farinelli (2009). La crisi della ragione cartografica. Torí: Einaudi.

Saskia Sassen (2001). ¿Perdiendo el control? La soberanía en la era de la globalización. Barcelona: Edicions Bellaterra.

PONENTS

Abel Albet és professor al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona; s’interessa pel pensament espacial crític, els estudis urbans i les noves geografies culturals.

Núria Benach és professora al Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona; s’interessa per les noves tendències del pensament geogràfic, els discursos sobre les transformacions urbanes i la construcció sòcioespacial de la diversitat.

Bernat Lladó és geògraf, membre del col·lctiu (Sa)badall; s’interessa pels discursos espacials i la seva relació amb les representacions cartogràfiques.

Oriol Nel·lo és professor al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona; s’interessa pels estudis urbans i ha combinat l’activitat docent i investigadora amb l’impuls institucional de polítiques urbanístiques i territorials.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .